Iter Luminis – Lídia Pujol

31/05/2018 - Ferran Riera
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
lidia pujol
Lídia Pujol
Iter Luminis
Satelite K 2018
Valoración: 0/5

Después de unos cuantos años de silencio discográfico, durante los cuales se ha dedicado a actuar en iglesias, ermitas y monasterios de Catalunya, Lídia Pujol ha editado el doble disco Iter Luminis, subtitulado Un camí orientat. Se trata de un ambicioso trabajo con el que la intérprete ha querido resumir esta larga temporada, que ha representado para esta singular cantante una auténtica inmersión en el mundo de la canción espiritual mediante una selección de temas inspirados en -o extraídos directamente de- la lírica de las tres religiones monoteístas, así como un conjunto de canciones y poemas del todo adecuados para la propuesta.

El primer CD del álbum corresponde al repertorio del espectáculo La cerimònia de la llum, (La ceremonia de la luz) y el segundo, al de Treballs i plaers d’amor (Trabajos y placeres de amor). Y mientras uno tiene este carácter más decididamente espiritual, el otro tal ve manifesta una persoanidad más vinculada a lo terrenal, aunque los dos mantienen en general una profunda unidad marcada por un acentuado preciosismo que oscila entre las sonoridades medievalistas y las más vinculadas a la new age, hasta el extremo que muchas composiciones podrían haber sido incluídas en cualquiera de estos dos discos. De hecho, hay un par que se repiten.

La piezas extraídas de El Llibre Vermell de Montserrat (El libro Rojo del famoso monasterio); las canciones de cuna de origen judío, musulmán, griego y napolitano; la tradición catalana -La nina i son germà (La niña y su hermano) es una adaptación de La dama d’Aragó-; las obras de Tarquino Merula, compositor italiano del siglo XVI, y de trobadores como Martín Codax; los poemas de Santa Teresa de Jesús, Ramon Llull y Joan Vergés -estos últimos con una música dela norteamericana Joni Mitchell-, y dos acertadas versiones de Raimon -He mirat aquesta terra (He mirado esta tierra)- y Lluís Llach -País petit (País pequeño)-, conforman el esqueleto de esta nueva aventura de Lídia Pujol, que, sin duda, merece el calificativo de superproducción, en la cual, además, ha participado una escuadra de músicos extraordinadios, como Dani Espasa (dirección y teclados), Mohamed Ayoub (voz), Efrén López (instrumentos de cuerda), Xavi Lozano (instrumentos de viento), Miquel Àngel Cordero (Cibtrabajo), Mohamaed Souleimane (violín), Aleix TObias (percusión) y Pau Figueres (guitarra).

(Esta reseña apareció publicada originalmente en lengua catalana en el número 38 de la revista Caramella.)

Després d’uns quants anys de silenci discogràfic durant els quals s’ha patejat les esglèsies, les ermites i els monestirs medievals del país, Lídia Pujol ha editat el doble disc “Iter Luminis”, subtitulat “Un camí orientat”, una ambiciós treball amb que ha volgut resumir aquesta llarga temporada, que ha representar per aquesta singular intèrpret una autèntica immersió en el món de la cançó espiritual, mitjançant una selecció de temes inspirats en o trets directaments de la lírica de les tres religions, així com una sèrie de cançons i poemes ben adients.

El primer CD de l’àlbum correspon al repertori de l’espectacle “La Cerimònia de la Llum”, i el segon, al de “Treballs i plaers d’amor”. I mentre un té aquest caràcter més decididament espiritual, el segon potser fa palesa una personalitat més vinculada a la terra, tot i que ambdòs mantenen en conjunt una unitat ben ferma marcada per un accentuat preciosisme que oscil·la entre les sonoritats  medievalistes i les més vinculades a la new age, fins al punt que moltes composicions podrien haver estat incloses a qualsevol dels dos treballs. De fet, n’hi ha dues que es repeteixen.

Les peces extretes del Llibre Vermell de Montserrat, les cançons de bressol d’origen jueu, musulmà, grec i napolità, la tradició catalana –“La nina i son germà” és una “adaptació de”La dama d’Aragó”- les obres de Tarquinio Merula -compositor italià del segle XVI- i els trobadors com Martin Codax, els poemes de Santa Teresa de Jesús, Ramon Llull i Joan Vergès -aquests últims, amb una música de la nord-americana Joni Mitchell- i dues encertades versions de Raimon –“He mirat aquesta terra” i Lluís Llach -País petit”- conformen l’esquelet d’aquesta proposta de la Lídia que, sens dubte, mereix el qualificatiu de superproducció, que, a més, ha comptat amb la participació d’un estol de músics extraordinaris, com ara Dani Espasa (direcció i teclats), Mohamed Ayoub (veu), Efrén López (instruments de corda), Xavi Lozano (instruments de vent), Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Mohamed Soulimane (violí), Aleix Tobias (percussió) i Pau Figueres (guitarra).

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.