Racons i cançons – Vicent Torrent

30/12/2022 - Ferran Riera
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
vicent-torrent-racons-i-cancons-portada
Racons i cançons - Vicent Torrent
Racons i cançons - Vicent Torrent
El Mico Entertainment 2021
Valoración: 4/5

Este artículo aparece en primer lugar en castellano, y a continuación en catalán.

Vicent Torrent no ha dejado de hacer cosas desde que en 2012 decidió junto a su compañero Manolo Miralles disolver el grupo Al Tall después de 37 largos años de carretera y manta. Desde entonces se han sucedido los homenajes y los galardones, pero este personaje todavía quería dar más de sí, artísticamente hablando. Me lo imagino en su casa, revolviendo cajones y carpetas, buscando canciones olvidadas de sus primeros años como compositor y letrista, hasta encontrar el suficiente material para confeccionar un disco que es una absoluta novedad rellenada con tesoros del pasado que han vuelto a la vida.

Conste, no obstante, que Racons i cançons no es el primer trabajo en solitario de Torrent, porque hace ya treinta años que editó el CD Rosa perduda (PDI, 1992), con un repertorio personal, que no tenía cabida dentro de los parámetros de Al Tall. Y ahora, con la formación desaparecida, ha vuelto a hacer lo mismo, recuperando composiciones previas a la creación del grupo, y tal vez anteriores también al Equip València Folk con el que debutó a principios de los años setenta. Son temas donde todavía no se detecta el espíritu de la riproposta que encarnó un tiempo después, pero en el          que sí se vislumbra un interés por vincular la canción de autor clásica de escuela francesa con unas raíces musicales, valencianas y mediterráneas, que tienen en los instrumentos de cuerda sus principales protagonistas.

De hacer sonar estas cuerdas se han encargado Néstor Mont -productor del disco-, Tóbal Rentero y Pere Ródenas, entre otros viejos conocidos del líder del proyecto, como también es otro veterano camarada, Ximo Caffarena, quien toca la flauta. Estos instrumentistas y unos cuantos más han envuelto la voz madura, bien asentada y llena de matices de Torrent, que canta adaptaciones suyas de poemas de Joan de Timoneda, Guillem de Berguedà, Valeri Fuster, Bertolt Brecht y Ausiàs March, además de unos cuantos temas propios, mayoritariamente escritos entre 1968 y 1969, cuando ya apuntaba su talante como uno de los más grandes letristas contemporáneos de los Países Catalanes. Como detalle curioso, y también como muestra de su permanencia en la actividad creativa, el primer tema del CD, Aquella nit, dedicado su compañera Tereseta, contiene una primera parte escrita en 1977 y una segunda parte datada en 2018.

(Esta reseña apareció escrita originalmente en lengua catalana en el número 46 de la revista de música y cultura popular Caramella).

Vicent Torrent no ha deixat de fer coses d’ençà que al 2012 va decidir amb el seu company Manolo Miralles dissoldre el grup Al Tall després de 37 llargs anys de carretera i manta. Des de llavors s’han succeït els homenatges i els guardons, però aquest home encara volia donar més de sí, artísticament parlant. Me l’imagino a casa seva, remenant calaixos i carpetes, buscant composicions oblidades dels seus primer anys com a compositor i lletrista, fins trobar prou material per confeccionar un disc que és una absoluta novetat farcida de vells tresors del passat que han tornat a la vida.

Consti, però, que “Racons i cançons” no és el primer treball en solitari de Torrent, perquè fa trenta anys ja va editar el CD “Rosa perduda” (PDI, 1992), amb un repertori personal, que no tenia cabuda en els paràmetres d’Al Tall. I ara, amb la formació ja desapareguda, ha tornat a fer el mateix, recuperant cançons prèvies a la creació del grup, i potser anteriors també a l’Equip València Folk amb que va debutar a principis dels setanta. Són temes on no es detecta encara l’esperit de la riproposta que va encarnar uns anys després, però on sí es detecta un interès per vincular la cançó d’autor clàssica d’escola francesa amb unes arrels musicals, valencianes i mediterrànies, que tenen en les cordes les seves principals protagonistes.

De fer sonar aquestes cordes s’han encarregat Néstor Mont -productor del disc-, Tóbal Rentero i Pere Ródenas, entre altres vells coneguts del líder del projecte, com també és un veterà camarada Ximo Caffarena, que aquí toca la flauta. Aquests instrumentistes i uns quants més s’han encarregat d’embolcallar la veu madura, ben assentada i plena de matisos de Torrent, que canta adaptacions seves de poemes de Joan de Timoneda, Guillem de Berguedà, Valeri Fuster, Bertolt Brecht i Ausiàs March, a més d’uns quants temes propis, majoritàriament escrits entre el 1968 i el 1969, on ja apuntava el seu tarannà com un dels més grans lletristes contemporanis dels Països Catalans. Com a detall curiós,  i també com a mostra de la seva permanència en l’activitat creativa, el primer tema del CD, “Aquella nit”, dedicat a la seva companya Tereseta, conté una primera part escrita al 1977 i una segona part feta al 2018.

 

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.