Diariofolk

Pues bien, esta novela gráfica -que es la forma moderna de denominar a los álbumes de cómics- os revelará el secreto. Porque estas composiciones, y muchísimas otras, fueron popularizadas en los Estados Unidos durante los años veinte, treinta y cuarenta del siglo pasado por la familia Carter, una saga de músicos que contribuyó a establecer las formas y los fondos del género country y otros estilos cercanos, influyendo en artistas tan importantes como Woody Guthrie, Pete Seeger, Hank Williams, Bob Dylan y Johnny Cash, quien se casó con una de las componentes de la estitpe, June Carter Cash.

Frank M. Young (guión) y David Lasky (dibujo) son los autores de este libro que recoge una historia muy bien documentada  e ilustrada con un estilo de línea clara que bebe de clásicos como Robert Crumb. La biografía incluye al recolector e intérprete Alvin Pleasant Carter; a su esposa, la tañedora de cítara y cantante Sara; a su hermana, la guitarrista y vocalista Maybelle, y a las tres hijas de esta última, Helen, June y Anita. Todos juntos amenizaron la vida de los norteamericanos durante unas cuantas décadas, sobre todo con sus actuaciones retransmitidas por la radio, y también con sus disocos, que se vendieron por millones.

La crónica de esta aventura musical se vio entorpecida por los acontecimientos familiares y sociales, como los nacimientos, los largos viajes, las separaciones matrimoniales, los nuevos emparejamientos y los efectos de la depresión de 1929, así como las no siempre cómodas relaciones con las emisoras y las discográficas, ya que las reglas del capitalismo imperaban sobre las del patrimonio tradicional. Pero lo más sorprendente es la manifiesta comprobación de la querencia de los norteamericanos por su música popular, que, de hecho, teniendo en cuenta la corta historia del país -tan sólo 200 años y pico- todavía es bien reciente. Así lo demuestran, además, los premios otorgados a este largo volumen de cerca de 200 páginas.

¡Ojalà que en este rincón del mundo que es la Península Ibérica también tuviéramos a alguien que explicara y difundiera mediáticamente las aventuras de recolectires como Joaquín Díaz, Eliseo Parra o Artur Blasco!

(Esta reseña apareció publicada originalmente en lengua catalana en el número 38 de la revista Caramella.)

Us sonen cançons com “Will you miss me when i’m gone?”, “Wildwood flower”, “Motherless children” o “Will the circle be unbroken?”? Segur que sí. Però molt probablement deconeixereu qui són els seus autors. Doncs bé, aquesta novel·la gràfica -que és la forma moderna d’anomenar els àlbums de còmics- us desvetllarà el secret. Perquè aquestes composicions, i moltíssimes altres, van ser popularitzades als Estats Units durant els anys vint, trenta i quaranta del segle passat per la familia Carter, una nissaga de músics que va contribuir a l’establiment de les formes i els fons del gènere country i altres estils propers, influïnt en artistes tan importants com  Woody Guthrie, Pete Seeger, Hank Williams, Bob Dylan y Johnny Cash, que fins i tot es va casar amb una de les membres de la família, June Carter Cash.

Frank M. Young (guió) i David Lasky (dibuix) són els autors d’aquest llibre que recull una història molt ben documentada i il·lustrada amb un estil de línia clara que beu de clàssics com Robert Crumb. La biografia inclou el recol·lector i íntèrpret Alvin Pleasant Carter; la seva esposa, la sonadora d’autoarpa- una mena de cítara- i cantant Sara, la seva germana, la guitarrista i cantant Maybelle, i les tres filles d’aquesta, Helen, June i Anita. Tots plegats van amentizar la vida dels nord-americans durant unes quantes dècades, sobretot amb les seves actuacions retransmesses per la ràdio, i també amb els seus discos, que van vendre per milions

La crònica d’aquesta carrera musical es veu esqueixada amb els esdeveniments familiars, com els naixements, els llargs viatges, les separacions matrimonials, els nous aparellaments i els efectes de la depressió del 1929, així com les no sempre còmodes relacions amb les emissores i les discogràfiques, ja que les regles del capitalisme manaven sobre les del patrimoni musical.  Però el mes sorprenent és la plena manifestació de l’estima dels nord-americans per la seva música popular, que de fet, donada la curta trajectòria del país -200 anys i escaig-, encara és ben recent. Així ho demostren, si més no, els premis atorgats a aquest llarg còmic de prop de 200 pàgines. Tant de bo que a casa nostra també tinguèssim algú que expliquès i difonguès mediàticament les aventures dels recol·lectors de l’Obra del Cançoner Popular o les recerques més properes en el temps d’Artur Blasco o Jaume Arnella!

Editorial impedimenta 2017