El volumen -de más de 600 páginas- pretende revelarnos los secretos y las miserias que esconden las compañías discográficas cuando se trata de subministrar al público adolescente y juvenil los grandes éxitos de sus preciados ídolos en forma de pequeños cortometrajes que, en conjunto, constituyen una especie de altar pagano dedicado al mercantilismo, el individualismo, la competitividad, el sexismo e, incluso, el belicismo.
Así pues, Illescas se ha tenido que licenciar en temas tan diversos como la propia música, la ingeniería de sonido, la producción discográfica, la teoría de los medios de comunicación, la realización de videoclips, la escritura de letras de canciones, la dirección y administración de empresas, el neuromárqueting, la sociología, las relaciones internacionales, el materialismo histórico de Marx y Gramsci, las tesis de la Escuela de Frankfurt, el universo de las drogas y la narcoeconomía, la sexología y el machismo, además de profundizar en el cotilleo de la vida de los cantantes famosos (de Rihanna a Justin Biever y de Beyoncé a Shakira), y todo sin perder un estimulante sentido del humor, como demuestra la colaboración del ilustrador Miguel Brieva.
El libro también incluye información y opinión sobre los clips “comtrahegemónicos” que subsisten como alternativa al sistema, aunque la suya es una guerra perdida de todas todas, en la que el capitalismo gana por goleada mostrando su cara más cruel, aunque se disfrace con la piel de oveja de unas canciones dirigidas al público más desideologizado y, por lo tanto, más fácilmente manipulable.
Si, señoras y señores, “La dictadura del videoclip” da miedo.
Jon E. Illescas, La dictadura del videoclip. El Viejo Topo, 2015
Versión en catalán publicada en Caramella 35
L’alacantí Jon E. Illescas s’ens descobreix com un mestre en les més diverses matèries en signar aquesta mastodòntica obra que llueix com a subtítol “Industria musical y sueños prefabricados”, ja que el volum -de més de 600 pàgines- pretén revelar-nos els secrets i les misèries que amaguen les companyies discogràfiques a l’hora de subministrar al públic adolescent i juvenil els grans èxits dels seus preuats ídols en forma de petits curtmetratges que, em conjunt, constitueixen una mena d’altar pàgà dedicat al mercantilisme, l’individualisme, la competitivitat, el sexisme i fins i tot el bel·licisme.
Així doncs, Illescas s’ha hagut de llicenciar en temes tan diversos com la pròpia música, l’ingenyeria de so, la producció discogràfica, la teoria dels mitjans de comunicació, la realització de videoclips, l’escriptura de lletres de cançons, la direcció i administració d’empreses, el “neuromàrketing”, la sociología, les relacions internacionals, el materialisme històric de Marx i Gramsci, les tesis de l’escola de Frankfurt, l’anàlisi de les indústries culturals, l’univers de les drogues i la “narcoeconomia”, la sexología i el masclisme, a més d’endinsar-se en la vida dels artistes famosos (de Rihanna a Justin Bieber i de Beyoncé a Sharkira), i tot plegat sense perdre un estimulant sentit de l’humor, com fa palesa la col·laboració de l’il·lustrador Miguel Brieva
El llibre també inclou informació i opinió sobre els clips “contrahegemònics” que subsisteixen com a alternativa al sistema, encara que la seva sigui una guerra perduda de totes totes en que el capitalisme guanya per goleajada mostrant la seva cara més cruel, tot i que es disfressi amb la pell d’ovella d’unes cançons dirigides al públic més desideologitzat i per tant més fàcilment manipulable.
Sí, senyores i senyors, “La dictadura del videoclip” fa por.
El Viejo Topo, 2015
