Diariofolk

El bailaor, coreógrafo e investigador de la danza Fernando López Rodríguez ha querido escribir la historia queer del flamenco yendo más allá de esta definición. Por eso ha subtitulado su libro “Desvíos, transiciones y retornos en el baile flamenco (1808-2018)”, reivindicando las figuras y los espacios marginales, que no tan solo están relacionados con las tendencias sexuales normales, sino que engloban otras características, como la discapacidad física o el hecho de ser extranjero.

El volumen tiene una primera parte algo larga, que arranca a principios del siglo XIX y llega hasta la muerte del dictador Franco. A continuación, pasa a concretar más el objeto de su estudio, con un segundo episodio que va de 1975 a 2008, y un tercero que llega hasta 2018. La primera parte es, evidentemente, la más histórica y en resumen explica la evolución de los formatos del baile flamenco, desde el café cantante al tablao, acabando con la eclosión de las compañías de danza que a partir de la crisis económica de hace una docena de años entran en crisis, provocando la recuperación de los mencionados tablaos, que habían quedado relegados a un negocio enfocado de cara al turismo.

A la vez, la obra nos habla de la manera de bailar de los hombres -de cintura hacia abajo- y de las mujeres -de cintura hacia arriba-, y de cómo estos conceptos se van enroscando con el paso del tiempo. También hace referencia obligada a la homosexualidad -escondida o exhibida- de muchos de los protagonistas de esta crónica, haciendo una mención especial a la prostitución y al travestismo. Y aquí es donde cuesta creer que Ocaña y Carmen de Mairena entren en el mismo saco por el simple hecho de tener la misma orientación sexual. Tampoco deja de ser interesante la apropiación de la terminología marxista que se hace en la sutil diferenciación entre el baile de uso -efectuado en comunidad- y el baile de cambio -efectuado como contraprestación a una remuneración-.

En definitiva, un libro diferente que aporta una nueva y necesaria visión a la ya inmensa bibliografía que estudia el pasado, mantiene vivo y proyecta hacia el futuro al flamenco.

Historia queer del flamenco – Fernando López Rodríguez
Egales Editorial

(Esta reseña apareció publicada originalmente en lengua catalana en el número 44 de la revista de música y cultura popular Caramella).

La paraula anglesa “queer” defineix el que és estrany o poc usual. Va començar a ser adoptada per la comunitat gay cap al 1920, i actualment es relaciona amb una identitat que no correspon a les idees establertes sobre sexualitat i gènere. De fet, s’utilitza com un terme “paraigua” per a tota la gama d’orientacions sexuals i identitats que van més enllà de la consideració LGTBI o de la dicotomia home/dona.

El “bailaor”, corògraf i investigador de la dansa Fernando López Rodríguez ha volgut escriure la història “queer” del flamenc anant més enllà d’aquesta definició. Per això ha subtitulat el seu llibre “Desvíos, transiciones y retornos en el baile flamenco (1808-2018)”, i li ha sortit una mena d’història del ball “jondo”, reivindicant les seves figures i els seus espais “marginals” que no tan sols estan relacionats amb les tendències sexuals “normals” sinó que abasten altres característiques, com la discapacitat física o el fet de ser estranger.

El volum té una primera part força llarga, que parteix d’inicis del segle XIX i arriba fins a la mort del dictador Franco al 1975. I després passa a concretar més l’objecte de l’estudi, amb un segon episodi que va del 1975 al 2008 i un tercer que va del 2008 fins al 2018. La primera part és, evidentment, la més històrica, i en resum explica l’evolució dels formats del ball flamenc, des del cafè cantant al “tablao”, acabant amb l’eclosió de les companyies de dansa, que a partir de la crisi econòmica de fa dotze anys entren en fallida, i es recupera la preeminència del “tablao”, que havia quedat reduït a negoci enfocat al turisme.

Però al mateix temps, l’obra ens va parlant de la forma de ballar dels homes -de cintura cap avall- i de les dones –de cintura cap amunt-, i de com aquests conceptes es van entortolligant amb el pas del temps. També fa referència obligada a l’homosexualitat -amagada o exhibida- de molts dels protagonistes d’aquesta crònica, fent una menció especial la prostitució i al travestisme. I aquí és on costa de creure que Ocaña i Carmen de Mairena entrin al mateix sac, pel simple fet de tenir la mateixa orientació sexual. Tampoc deixa de ser interessant l’apropiació de la terminologia marxista que es fa amb la subtil diferenciació entre el “ball d’ús” -efectuat en comunitat- i el “ball de canvi” -efectuat a canvi d’una remuneració-.

En definitiva, un llibre “diferent” que no deixa de aportar una nova i necessària visió en la ja immensa bibliografia que estudia el passat i alhora manté viu el flamenc.

Historia queer del flamenco – Fernando López Rodríguez
Egales Editorial