Pues no. Esta historia abarca mucho más, en el tiempo y en su concepción, ya que arranca hacia 1890 y llega hasta la segunda mitad de la pasada centuria, y no sólo habla de la música, sino que también trata sobre su entorno social, la evolución de los aparatos de reproducción y transmisión, su reflejo en los medios de comunicación e incluso la repercusión que los acontecimientos económicos, políticos y bélicos tuvieron en su propia evolución.
Traducida por Ismael Belda, la sucesión de hechos que narra Dogget tiene un inicio de lo más inverosímil ya que, según cuenta, los dos momentos más revolucionarios de la música del siglo XX tuvieron lugar justo antes de su comienzo, ya que fueron la invención del sonido grabado con finalidad comercial y el nacimiento del ragtime, el primer ritmo de una larguísima estirpe de géneros y estilos que ha llegado hasta nuestros días. Y ambos hechos ocurrieron en la última década del ochocientos.
A partir de aquí, el autor repasa las idas y venidas del jazz y sus sucesivas modas -del blues al swing, entre muchas otras- y de un amplio abanico de músicas -entre ellas, las latinas-, hasta que perdieron la hegemonía al ser desbancadas en los años cincuenta por el flamante rock and roll y sus consiguientes subgéneros, en una imparable evolución que llega hasta The Beatles y que esperamos que tenga continuidad con un segundo volumen que haga desembocar esta apasionante historia en el presente y, si puede ser, en el más allá.
(Esta reseña apareció publicada originalmente en lengua catalana en el número 39 de la revista de música y cultura popular Caramella).
El periodista anglès Peter Doggett ha emprès l’ambiciosa aventura d’explicar-nos la història de la música popular contemporània, una missió que va més enllà del que indica l’equívoc títol d’aquest llibre, ja que el terme “música pop” sembla que tan sols faci referència a aquell estil que ha sigut consumit de forma massiva des dels anys seixanta del segle XX.
Doncs no. Aquesta història abasta molt més, en el temps i en la seva concepció, ja que arrenca cap al 1890 i arriba a la segona meitat del segle passat, i no només parla de la música sinó que també fa referència al seu entorn social, a l’evolució dels aparells de reproducció i de transmissió, al seu reflex als mitjans de comunicació i fins i tot a la repercussió que els esdeveniments econòmics, polítics i bèl·lics van tenir en la seva pròpia evolució.
Traduïda per Ismael Belda, la successió de fets que narra Doggett té un inici d’allò més inversemblant, ja que, segons diu, els dos moments més revolucionaris de la música del segle XX tan tenir lloc abans del seu començament, ja que van ser la invenció del so grabat amb finalitat comercial i el naixement del ragtime, el primer ritme d’una llarguíssima nissaga d’estils que ha arribat fins als nostres dies. I tots dos fets van tenir lloc a la darrera dècada del noucents.
A partir d’aquí, l’autor repassa les anades i vingudes del jazz amb les seves modes – del blues a l’swing, entre moltes altres- i d’un ampli ventall d’ altres músiques -entre elles, les llatines- fins que van perdre l’hegemonia en ser desbancades als anys cinquanta pel flamant rock’n’roll i els seus conseqüents subgèneres, en una imparable evolució que arriba fins als Beatles i que esperem tingui continuitat amb un segon volum que faci desembocar aquesta apassionant història en el present i, si pot ser, més enllà.
Finalment, com a detall annecdòtic, cal assenyalar que l’únic músic català que apareix al llarg de les prop de 400 pàgines d’aquest reomanable assaig és l’inoblidable Xavier Cugat, de qui, com caldria suposar, es destaquen més les seves habilitats comercials que no pas les artístiques.
Historia de la música pop – Peter Doggett
Redbook Ediciones, 2017
