Precisamente fue el proyecto de realizar una exposición con instantáneas de músicos cubanos lo que provocó su viaje a la isla caribeña en 2003, una experiencia tan gratificante que, unos cuantos años después, ha desembocado en la edición del libro que nos ocupa.
¡Cuba va! es, pues, un valioso documento que repasa cerca de un siglo de música cubana a través de las voces de 33 artistas que conversaron con Morales en unas entrevistas informales que les hizo mientras los fotografiaba. En la primera parte el libro, la rumba, el son, el fílin y muchos otros géneros tradicionales, en buena medida vinculados al sincretismo nacido a partir de las religiones que llevaron consigo los esclavos africanos, son explicadas por sus creadores con toda la naturalidad del mundo. Y en la segunda, el contenido se centra más en la eclosión del movimiento de la Nueva Trova, la salsa, el jazz latino e incluso el rap que han importado y adaptado las generaciones más recientes.
Desde la cantante más veterana, Esther Borja (nacida en 1913) hasta el más joven, X Alfonso (de 1972), pasando por glorias de antaño y del presente como Pío Leyva, César Portillo de la Luz, Marta Valdés, Augusto Blanca, Noel Nicola, Sergio y José María Vitier, Carlos Varela o Liuba María Hevia, todos estos músicos recuerdan con sinceridad sus experiencias artísticas, y casi por unanimidad sus declaraciones destacan por dos elementos fundamentales y no necesariamente vinculados a la melomanía: por una parte, su firme vinculación a los principios de la revolución castrista y su protección de la enseñanza y la cultura, aunque en algunos casos no se ocultan las críticas a un cierto burocratismo conservador por parte del Estado; y por la otra, su encantadora modestia personal, tan alejada de las acostumbradas ínfulas egocéntricas de los colegas del mundo capitalista.
En el volumen se encuentran a faltar algunos de los nombres más famosos de la Trova, como Pablo Milanés, Silvio Rodríguez o Santiago Feliú, así como Compay Segundo y otros veteranos rescatados con Buena Vista Social Club, pero su autor explica que la finalidad del libro no era hacer un repaso exhaustivo a la música cubana, ya que surgió a partir de una serie de conversaciones que acompañaron una sesiones fotográficas en las que no todos los informantes disponían de suficiente tiempo para explicarse. No obstante, tanto Rodríguez como Feliú han escrito sendos prólogos, mientras que Pere Camps, director del festival barcelonés de canción de autor BarnaSants, ha firmado el epílogo.
Acabo con dos citas. La primera es de Amaury Pérez: “Los integrantes de la Nueva Trova somos el producto de tres movimientos muy importantes de la canción hispanoamericana: el movimiento tropicalista de Brasil, el nevo cancionero argentino y la Nova Cançó catalana. La segunda es de Adalberto Álvarez: “En Cuba hay demasiados músicos buenos; eso es un problema”.
¡Cuba va! – Juan Miguel Morales
Editorial Milenio, 2019
(Esta reseña apareció originalmente en lengua catalana en el número 42 de la revista de música y cultura popular Caramella).
Juan Miguel Morales és un veterà fotògraf musical especialitzat en els retrats de cantautors. La seva obra és habitual a les pàgines de les publicacions del Grup Enderrock, però també ha firmat moltes portades de discos i les seves fotografies han estat exposades a diverses mostres. I precisament, va ser el projecte de realitzar una exposició amb instantànies de diversos músics cubans el que va provocar el seu viatge a l’illa caribenya al 2003, una experiència tan gratificant que, uns quants anys després, ha desembocat en l’edició del llibre que ens ocupa.
“¡Cuba va!” és, doncs, un valuós document que repassa ben bé un segle de música cubana a través de les veus de 33 artistes que van conversar amb Morales en unes entrevistes informals que els va fer mentre els fotografiava. A la primera part del llibre, la rumba, el son, el “filin” i molts altres gèneres tradicionals en bona mida vinculats al sincretisme nascut a partir de religions portades pels esclaus africans, són explicats amb tota la naturalitat pels seus creadors. I a la segona, el contingut es centra més en l’eclosió del moviment de la Nueva Trova, la salsa, el latin jazz i fins i tot el rap que han importat i adaptat les generacions més recents.
Des de la cantant més veterana -Esther Borja, nascuda al 1913- fins al més jovenet- X Alfonso, del 1972-, passant per glòries passades i presents com Pío Leyva, César Portillo de la Luz, Marta Valdés, Augusto Blanca, Noel Nicola, Sergio i José María Vitier, Carlos Varela o Liuba María Hevia, tots aquests músics recorden amb sinceritat les seves experiències artístiques, i gairebé per unanimitat les seves declaracions destaquen per dos elements fonamentals i no necessàriament vinculats a la melomania: per la seva ferma vinculació amb els principis de la revolució castrista i la seva protecció de l’ensenyament i la cultura, tot i que en alguns casos no s’estan de criticar un cert burocratisme conservador per part l’aparell de l’estat, i per la seva enlluernadora modèstia personal, tan allunyada de les acostumades ínfules més aviat egocèntriques dels “col·legues” del món capitalista.
Al volum s’hi troben a faltar alguns dels noms més famosos de la Trova, com Pablo Milanés, Sílvio Rodríguez o Santiago Feliú, així com Compay Segundo i altres veterans rescatats amb Buena Vista Social Club, però el seu autor explica que la finalitat del llibre no era fer un repàs exhaustiu a la música cubana ja que va sorgir a partir d’un seguit de converses informals que van acompanyar unes sessions fotogràfiques on no tothom disposava de prou temps per explicar-se. No obstant, tant Rodríguez com Feliú hi han escrit sengles pròlegs, mentre Pere Camps, director del festival barceloní de cançó d’autor BarnaSants, hi ha signat l’epíleg.
Acabo amb dues cites. La primera es d’Amaury Pérez: “Els integrants de la Nueva Trova som el producte de tres moviments molt importants de la cançó hispanoamericana: el moviment tropicalista del Brasil, el nou cançoner argentí i la Nova Cançó catalana”. La segona és d’Adalberto Álvarez: “A Cuba hi ha massa músics bons; això és un problema”
¡Cuba va! – Juan Miguel Morales
Editorial Milenio, 2019
