Vega
Bankrobber 2020
El proyecto Càntut parte de la recopilación del cancionero tradicional de las comarcas de Girona y se manifiesta principalmente en el festival del mismo nombre que cada otoño se organiza en Cassà de la Selva. Además, también realiza diversas producciones, como las discográficas. La segunda entrega de esta especialidad ha sido Vega, un CD firmado por dos cantantes, la ampurdanesa Paula Grande y la menorquina Anna Ferrer.
La pareja ha seleccionado unos cuantos temas populares extraídos del mencionado cancionero que tienen como particularidad su vinculación con la situación de la mujer y como esta condición ha sido transmitida a través de un repertorio del todo discriminatorio, aunque el disco mezcla las composiciones más lúdicas -la festiva Pepito- con las más emocionales -la conocida La mare, que ya cantara Dyango- y las más desagradables, o tal vez más realistas -Catarineta, una versión de A la plaça fan ballades, en la que un padre mata a su hija por salir a divertirse. Así, con unos arreglos modernos más bien desarraigados, que a menudo sacan de su contexto el carácter original de las piezas escogidas, Paula y Anna interpretan, eso sí, con mucho acierto, un conjunto de composiciones que forman parte de una historia que hay que superar, pero no olvidar.
(Esta reseña apareció publicada originalmente en lengua catalana en la revista Directa).
El projecte Càntut parteix de la recopilació del cançoner tradicional de les comarques de Girona i es manifesta principalment en el festival del mateix nom que cada tardor s’organitza a Cassà de la Selva. A més, també realitza diverses produccions, com les discogràfiques. El segon lliurament d’aquesta especialitat ha sigut “Vega”, un CD signat per dues cantants, l’empordanesa Paula Grande i la menorquina Anna Ferrer.
La parella ha agafat un grapat de temes populars extrets de l’esmentat cançoner que tenen com a particularitat la seva vinculació amb la situació de la dona i com aquesta condició ha sigut transmesa a través d’un repertori del tot discriminatori, tot i que el disc barreja les composicions més lúdiques –la festiva “Pepito”- amb les més emocionals –la coneguda “La mare”, que cantava Dyango- i les més desagradables, o potser més realistes –“Catarineta”, versió de “A la plaça fan ballades”, on un pare mata la seva filla per sortir a festejar-. Així, amb uns arranjaments moderns més aviat desarrelats, que sovint treuen de context el caràcter original de les peces triades, la Paula i l’Anna interpreten, amb molt d’encert, això sí, un seguit de cançons que formen part d’una història que cal superar, però no oblidar.
