Fok – Kepa Junkera

06/05/2018 - Diariofolk
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
kepa junkera
Kepa Junkera
Fok
Seatelite K 2018
Valoración: 0/5

Es una noticia sorprendente. El acordeonista vasco Kepa Junkera ha sido capaz de hacer lo que hasta ahora no había efectuado ningún músico de los Países Catalanes: un disco genérico dedicado a la música tradicional de estos territorios con la participación de los más diversos cantantes e instrumentistas, grupos y solistas. Las cifras son elocuentes: un doble CD con 34 temas -en realidad son 54, porque muchos están fusionados- grabados en 18 estudios diferentes, con una duración de 157 minutos y un total de 218 personas implicadas en la aventura. Poca broma.

Ofrecer la lista de nombres sería interminable. Pero, puestos a poner tres ejemplos, es casi inverosímil constatar que el trikitilari haya conseguido juntar las voces del mallorquín Biel Majoral, el valenciano Miquel Gil y el catalán Artur Gaya -de los tortosinos Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries- en un entrañable interpretación de Sa ximbomba, o que haya congregado el arpa de Josep Maria Ribelles, el violín de Anaís Falcó y la tenora de Jordi Molina en unas extraordinarias Espolsades, o que haya reunido una cincuentena de acordeonistas diatónicos alrededor de Artur Blasco -recuperador de este instrumento- en El pardal & Xotis del Jaumet Xic, además de ofrecer las adaptaciones, resueltas con  diferente fortuna, de los himnos Els segadors, La balanguera y La muixeranga. Pero al margen del atrevimiento y la calidad de la obra, hay que retraerle algo al de Bilbao: la empresa habría acabado de ser del todo redonda si además de Catalunya, las Baleares, el País Valenciano y la localidad sarda i catalaparlante de l’Alguer, también hubiera invitado a algún representante de la Catalunya Nord bajo administración francesa e incluso algún andorrano.

En esta gran colección de composiciones con que ha querido rendir homenaje al fuego -foc- como elemento de cohesión popular de las tierras de habla catalana, Junkera ha trabajado con, en, desde, para, por y sobre las composiciones, y en cierta medida las ha acabado llevando a su terreno con la ayuda de unos cuantos instrumentistas vascos, como el albokari Ibon Koteron, los txalapartaris Argibele e Iñigo Olazabal y las voces femeninas del grupo Sorginak.

(Esta reseña apareció originalmente en lengua catalana en el número 38 de la revista Caramella.)

És una notícia sorprenent. L’acordionista basc Kepa Junkera ha estat capaç de fer el que fins ara no havia realitzat cap músic dels Països Catalans: un disc genèric dedicat a la música tradicional d’aquest territori, comptant amb la participació dels més diversos cantants i instrumentistes, grups i solistes. Les xifres són prou eloqüents: un doble CD amb 34 temes -en realitat són 54 perquè molts estan fusionats- enregistrats en 18 estudis diferents, amb una durada de 157 minuts i fins a 218 persones implicades en l’aventura! Poca broma.

Oferir la llista de noms seria interminable però, per posar tres exemples, és ben bé inversemblant constatar que el trikitxalari hagi aconseguit aplegar les veus de Biel Majoral, Miquel Gil i Artur Gaya en una entrenayable interpetació de “Sa ximbomba”, o que hagi congregat l’arpa de Josep Maria Ribelles, el violí d’Anaïs Falcó i la tenora de Jordi Molina a unes extraordinàries “Espolsades”, o que hagi reunit una cinqüentena d’acordionistes al voltant d’Artur Blasco a “El pardal & Xotis del Jaumet Xic”, a més d’oferir les  adaptacions, resoltes amb diferent fortuna, dels himnes “Els segadors”, “La balanguera” i “La muixeranga”. Però al marge de la gosadia i la qualitat de l’obra, cal fer-li un retret al de Bilbao: l’empresa hauria acabat de ser més rodona si, a més de Catalunya, les Balears, el País Valencià i l’Alguer, també hagués comptat amb algun representant de la Catalunya Nord.

En aquesta gran col·lecció de peces amb què ha volgut retre homenatge al foc com a element de cohesió dels territoris de parla catalana, Junkera ha treballat les composicions, i en certa mida les ha portat al seu terreny, amb l’ajuda d’alguns instrumentistes bascos, com l’albokari Ibon Koteron, els txalapartaris Argibel i Iñigo Olazabal i les veus femenines del grup Sorginak.

Etiquetas:
 

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.