Espirituals – Carles Cases

20/12/2019 - Ferran Riera
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
espirituals
Carles Cases
Espirituals
Temps Record 2018
Valoración: 4/5

Carles Cases es un músico de larga trayectoria que ha dado suficientes pruebas su versatilidad, ya que ha tocado con cantautores como Lluís Llach, ha formado parte de grupos de jazz, ha dirigido orquestas y ha destacado sobre todo como compositor de bandas sonoras. Y ahora ha sorprendido a propios y extraños grabando un disco dedicado al repertorio de los espirituales negros.

Soc jo, senyor, Josuè va conquerir Jericó, Nobody knows, Dalt del tren, Down by the Riverside, Ves-hi Moisès, Vell pelegrí, Hi ha algú que està trucant… son canciones que llegaron a Catalunya -muchas también tienen traducción al castellano- hacia los años sesenta del pasado siglo en las voces de diferentes formaciones corales y se difundieron a través de los populares cancioneros de bolsillo, llegándose a interpretar colectivamente en las celebraciones eucarísticas -gracias a los nuevos aires impulsados por el concilio Vaticano II- y, por extensión, a las actividades lúdicas del movimiento excursionista. Después, muchas de ellas fueron incorporadas al patrimonio tradicional y quedaron aparcadas en la memoria colectiva. Hasta que unas cuantas décadas después, Carles Cases las ha recuperado para devolverles la vida -si es que alguna vez murieron- con unos nuevos aires en que se mezclan diversas influencias que acaban otorgando a esta selección de composiciones una nueva personalidad, bastante alejada de su matriz gospel original.

Sí, porque el músico manresano se ha valido de elementos a priori tan dispersos como el jazz, la música barroca, el minimalismo y el universo de las bandas sonoras -sobre todo las de los westerns clásicos- para releer y reinterpretar estos Espirituals que cabe calificar de atemporales e incluso de apátridas. Para lograrlo ha contado con un conjunto de complicidades: la Bulgarian Chamber Orchestra, dirigida por Deyan Pavlov; el Cor Lerània, dirigido por Jordi Noguera; una serie de voces solistas, como las de Núria Cols, Saphie Wells y Cece Giannotti, y un numeroso grupo de instrumentistas todoterreno, como Quim Ollé (flautrs), Raynald Colom (trompeta) i Miquel Àngel Cordero (contrabajo), ademps de él mismo (piano y teclados).

(Esta reseña fue publicada originalmente en lengua catalana en el número 41 de la revista de música y cultura popular Caramella).

Carles Cases és un músic de llarga trajectòria que ha donat prou proves de la seva  versatilitat, ja que ha tocat amb cantautors com Lluís Llach, ha format part de grups de jazz, ha dirigit orquestres i ha destacat sobretot com a compositor de bandes sonores. I ara ha sorprès propis i estranys enregistrat un disc dedicat al repertori dels espirituals negres.

“Soc jo, Senyor”, “Josuè va conquerir Jericó”, “Nobody knows”, “Dalt del tren”, “Down by the riverside”, “Ves-hi, Moisès”, “Vell pelegrí”, “Hi ha algú que està trucant”… són cançons que van arribar a casa nostra cap als anys seixanta en les veus dels grups corals i difonent-se a través dels cançoners, i que es van començar a interpretar col·lectivament a les celebracions eucarístiques i, per extensió, als focs de camp del moviment escolta. Després, moltes d’elles van ser afegides al patrimoni tradicional i van quedar aparcades en la memòria col·lectiva. I unes quantes dècades després, en Carles les ha recuperat per fer-les tornar a la vida -si és que alguna vegada van morir- amb uns nous aires on barreja diverses influències que acaben atorgant en aquest conjunt de composicions populars una nova personalitat, força allunyada de la seva matriu gòspel original.

Sí, perquè el músic manresà s’ha valgut d’elements a priori tan dispersos com el jazz, la música barroca, el minimalisme i l’univers de les bandes sonores -sobretot les dels westerns clàssics- per rellegir i reinterpretar aquests “Espirituals” que cal qualificar d’atemporals i fins i tot d’apàtrides. Per fer-ho ha comptat amb tota una sèrie de complicitats: la Bulgarian Chamber Orchestra, dirigida per Deyan Pavlov; el Cor Lerània, dirigit per Jordi Noguera; una colla de veus solistes, com les de Núria Cols, Saphie Wells i Cece Gianotti, i un nombrós grup d’instrumentistes tot-terreny, com Quim Ollè (flautes), Raynald Colom (trompeta) i Miquel Àngel Cordero (contrabaix), a mes d’ell mateix (piano i teclats).

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.