Dervishes & Troubadours – Burruezo & Nur Camerata, Burruezo & Medievalia Camerata

09/04/2018 - Ferran Riera
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
berruezo
Burruezo & Nur Camerata, Burruezo & Medievalia Camerata
Dervishes & Troubadours - Burruezo & Nur Camerata, Burruezo & Medievalia Camerata
Satelite K 2017
Valoración: 0/5

La historia de Pedro Burruezo no es fácil de explicar. En los años ochenta y noventa fue el líder de Claustrofobia, un grupo de los denominados de culto que funcionó en Barcelona movido por un curioso espíritu de pop siniestro que poco a poco fue derivando hacia el mestizaje. Y a principios del nuevo siglo reapareció en solitario al frente diversos proyectos caracterizados por un misticismo muy influido por la cultura sufí, con la correspondiente relectura de la literatura y la música medievales y la consiguiente alusión a la convivencia entre las tres religiones monoteístas: la cristiana, la musulmana y la judía.

Con esta filosofía, a la cual cabría añadir una decidida militancia ecologista, Burruezo ya ha editado cuatro discos, el último de los cuales es este Dervishes & Troubadours que, como su nombre indica, tiene dos partes bien diferenciadas, aunque conforman una unidad indisoluble. La primera, interpretada en árabe y castellano, está dedicada al universo musical inspirado en el mencionado sufismo y contiene aromas andalusíes y moriscos, además de incluir un par de guiños al pasado claustrofóbico de su autor. Y la segunda tiene como protagonistas la música y la poesía de los trovadores y presenta, entre otros temas, dos versiones de clásicos del patrimonio tradicional catalán como El testament d’Amèlia y La mora d’Aragó -que en realidad es la dama-, junto a otro par de canciones en la lengua judeocastellana de los sefardíes. Y todavía hay una tercera parte, una especie de bonus track cantado en italiano en el que interviene la orquesta Vozes, formada por chicos en riesgo de exclusión social de barrios desfavorecidos de Barcelona.

Aunque casi todos los músicos sean los mismos, las dos partes del CD han sido interpretadas por dos grupos diferentes. El primero es la Nur Camerata, que cuenta con el apoyo del reputado multiinstrumentista sudanés Wafir S. Gibril. Y el segundo es la Medievalia Camerata, que cuenta con la voz de Maia Kanaan, que también toca la viola.

(Esta reseña apreció originalmente en lengua catalana en el número 38 de la revista Caramella.)

La historia de Pedro Burruezo no és fàcil d’explicar. Als anys 80 i 90 va ser el líder de Claustrofobia, un grup de culte que va funcionar a Barcelona amb aquell curiós esperit de pop sinistre que poc a poc va anar derivant cap al mestissatge. I a començaments del nou segle va reaparèixer en solitari al front d’una sèrie de projectes caracteritzats per un misticisme molt influenciat per la cultura sufí, amb la seva relectura de la literatura i la música medievals i la conseqüent al·lusiò a la convivència entre les tres religions moniteístes, la cristiana, la musulmana i la jueva.

Amb aquesta filosofia, a la que caldria afegir la seva pregona militància ecologista, Burruezo ja he editat quatre discos, l’ultim dels quals és aquest “Dervishes & Troubadours” que, com indica el seu nom, té dues parts ben diferenciades, tot i que conformen una unitat indisoluble. La primera, interpretada en àrab i castellà, està dedicada a l’univers musical inspirat en l’esmentat sufisme i conté aromes andalusís i moriscos, a més d’incloure un parell d’aclucades d’ull al passat claustrofòbic del seu autor. I la segona té com a protagonista la poesia i la música dels trobadors i presenta, entre altres temes, dues versions de clàssics del patrimoni tradicional català com ara “El testament” (“d’Amèlia”, esclar) i “La mora d’Aragó” (que de fet és “la dama”), a més d’un parell de cançons en la llengua ladina dels sefardites. I encara hi ha una tercera part, una mena de bonus track cantat en italià on intervé la orquestra Vozes, formada per nois en risc d’esclusió de barris desfavorits de Barcelona.

Encara que els músics siguin gairebé els mateixos, les dues parts del disc han estat interpretades per dues formacions diferents. La primera és la Nur Camerata, que compta amb el suport del multinstrumentista sudanés Wafir S. Gibril. I la segona ha anat a càrrec de la Midievalia Camerata, amb la veu de Maia Kanaan, que també toca la viola.

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.