Diariofolk

El País Valenciano no deja de dar sorpresas musicaoles, La última se llama Jonatan Penalba, un joven cantante de l’Alcúdia que desde pequeño ha ido labrándose una fértil carrera con la ayuda de buenos maestros en los terrenos de las albaes y el cant d’estil, i que ha incluso ha sido apadrinado artísticamente por Josep Gimeno “Botifarra”.

Ahora ha debutado con un disco en solitario cuyo título ya es toda una declaración de principios, De soca-rel (Desde la raíz). Lo mismo sucede con la fotografía que ilustra la portada del CD, donde aparece con la cara embadurnada con fango reseco, como si nos quisiera decir que viene de la tierra, que vive en la tierra, que canta a la atierra y que, en definitiva, él es la tierra.

Dicen que Penalba, además, canta como los viejos, y es verdad. Pero también es cierto que canta con la fuerza, el impulso y las ganas de quien empieza una aventura y sabe que camina con pasos decididos hacia una meta que puede tardar en ser conquistada, pero que es un destino seguro. En este camino no le faltan excelentes compañeros de viaje, como el guitarrista Pere Ródenas, autor de los arreglos del repertorio de este trabajo, que está al frente de un amplio conjunto de cuerdas, vientos, piano, percusión y voces como la del mencionado Botifarra.

La selección de canciones repasa algunos de los palos más conocidos del patrimonio popular valenciano, como los cantos de batir el trigo, l’u, la jota, el bolero o la riberenca, además de dos piezas de aquellas que están condenadas a ser consideradas más pronto o más tarde como tradicionales: Tio Canya, de Al Tall, y Al país de l’olivera, de Obrint Pas. También hay un homenaje a Mallorca, la crítica y sarcástica Havaneros, de Biel Majoral y Llorenç Capellà. Pero entre tanta oferta, uno se queda con dos bonitas piezas de evidente sabor meridional: Ball xafat (Alacantina) y La perxelera (que es una versión de La petenera).

(Esta reseña apareció originalmente en lengua catalana en el número 39 de la revista de música y cultura popular Caramella.)

A ulls i orelles d’un català, el País Valencià no deixa de donar sorpreses musicals. L’última es diu Joanatan Penalba, un jove cantant de l’Alcúdia que des de petit ha anat llaurant-se una fèrtil carrera amb l’ajut de bons mestres en els terrenys de les albaes i el cant d’estil i que fins i tot ha comptat amb el padrinatge artístic de Pep Gimeno “Botifarra”.

Ara, Penalba ha debutat amb un disc en solitari el títol del qual ja és tota una declaració de principis, “De soca-rel”. El mateix passa amb la foto que il·lustra la portada del CD, on apareix amb la cara embadurnada amb fang ressecat, com si ens volgués dir que ve de la terra, que viu a la terra, que canta a la terra i que, en definitiva, ell és la terra.

Diuen que Penalba, a més, canta com els vells, i és veritat. Però també és cert que canta amb la força, l’impuls i les ganes de qui comença una aventura i sap que camina amb passes decidides cap a una meta que pot trigar a arribar, però que és un destí segur. I en aquest camí no li falten excel·lents companys de viatge, com el guitarrista Pere Ròdenas, autor dels arranjaments del repertori d’aquest treball, que està al front d’un ampli conjunt de cordes, vents, piano, percussió i veus com la de l’esmentat Botifarra.

La selecció de cançons repassa alguns dels pals més coneguts del patrimoni valencià, com el cant de batre, l’u, la jota, el bolero o la riberenca, a més de dues peces d’aquelles que estan condemnades a ser considerades més tard o més d’hora com a tradicionals: “Tio Canya”, d’Al Tall, i “”Al país de l’olivera”, d’Obrint Pas. També hi ha un homenatge a Mallorca, la crítica i sarcàstica “Havaneros”, de Biel Majoral i Llorenç Capellà. Però, triant i remenant, aquest català es queda amb dues peces d’evident sabor meridional: “Ball xafat (Alacantina)” i “La perxelera” (que és una versió de “La Petenera”).