Babel – Lídia Pujol

02/03/2025 - Ferran Riera
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
lidia pujol
Lídia Pujol
Babel
Satelite K 2024
Valoración: 4/5

Este artículo aparece en primer lugar en castellano y a continuación en catalán.

Tras el paréntesis que significó en 2021 el disco dedçicado al cancionero de Cecilia, Lídia Pujol ha vuelto a adentrarse, y a profundizar todavía más, en ese estilo tan personal que ha caracterizado su carrera en solitario. Y lo ha hecho con un disco que conmemora sus veinte años de trayectoria artística, en el que recupera algunos temas ya grabados previamente y otros que son inéditos.

Babel es un título que hace referencia a la confusión, pero a la vez, siguiendo la habitual línea de concepción espiritual de su intérprete, quiere ser también un acto de gratitud a la vida, a la verdad i a la belleza. Por eso, su subtítulo, Els fems i les flors (Los estiércoles y las flores”), nos habla de lo parte más oscura de nosotros mismos y de un futuro esperanzador y transformador.

Rodeándose, como siempre, de un grupo de excelentes músicos, como Dani Espasa (piano), Pau Figueres (guitarra), Xavi Lozano (instrumentos de viento), Miquel Àngel Cordero (contrabajo), Carlos Montfort (violín) y Dídak Fernández (batería), además de unos cuantos invitados, Lídia ha insistido en su carácter de cantautora libre de ataduras, buscando un estilo tal vez más preciosista que en trabajos anteriores, que la acerca a una especie de new age music para nada superficial, sino con unas características vinculadas a un mensaje muy concreto.

Todo esto se refleja en composiciones como Mata el pare esparver, con letra de Maria-Mercè Marçal; La sang y Cançó de bressol, que son adaptaciones de Sergi Bebel -la segunda, con la voz de Miquel Gil, recuperada de otra pieza de Lídia, Aie, aie; Giren i van sagnant, adaptada por la titular del disco; Farem la revolución i la tornarem a fer, un tema original de Tracy Chapman, o la recordada El conte dels dos suïcides, que apareció en el primer cedé de Lídia con Sílvía Comes.

Otros autores reconocidos que desfilan por esta torre de Babel tan maravillosamente construida son los de Josep Palau i Fabre, Emily Bronte i Jacques Prévert. Y en cuanto al patrimonio tradicional, que la cantante no descuida nunca, se apuntan dos títulos, L’arbret vora el cami, un tema yiddish que siempre le ha acompañado, y la famosa canción popular catalana Rossinyol.

(Esta reseña aparició publicada originalmente en lengua catalana en el número 51 de la revista de música y cultura popular Caramellla).

Després del parèntesi que al 2021 va significar el disc dedicat al cançoner de Cecília, Lidia Pujol ha tornat a endinsar-se, i a aprofundir una mica més, en l’estil tan personal que ha caracteritzat la seva carrera en solitari. I ho ha fet amb un disc que commemora els seus vint anys de trajectòria artística, on recupera cançons ja enregistrades prèviament i altres de noves.

“Babel” és un títol que fa referència a la confusió, però alhora, seguint l’habitual línia de concepció espiritual de la seva intèrpret,  vol ser també un acte de gratitud a la vida, la veritat i la bellesa. Per això, el seu subtítol, “Els fems i les flors”, ens parlen, respectivament, de la part més fosca de nosaltres mateixos i d’un futur esperançador i transformador.

Envoltant-se, com sempre, d’una colla d’excel·lent músics, com ara Dani Espasa (piano), Pau Figueres (guitarra), Xavi Lozano (vents), Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Carlos Montfort (violí) i Dídak Fernández (bateria), a més d’uns quants convidats, la Lídia ha insistit en el seu caràcter de cantautora lliure de lligams, cercant un estil més preciosista que en treballs anteriors, que l’apropen a una mena de new age music gen superficial, sinó de característiques vinculades a un missatge molt concret. Així es reflecteix en temes com “Mata el pare esparver”, amb lletra de Maria Mercè Marçal; “La sang” i “Cançó de bressol” que són adaptacions de Sergi Belbel (la segona, amb la veu de Miquel Gil, manllevada d’un altre tema de la Lídia, “Aie, aie”); “Giren i van sagnant”, adaptat per la titular del disc; “Farem la revolució i la tornarem a fer”, un tema original de Tracy Chapman, o la recordada, “El conte dels dos suïcides”, que ja va aparèixer al primer cedé de la Lídia amb Sílvia Comes.

Altres autors reconeguts que desfilen per aquesta torre de Babel tan meravellosament construïda són els de Josep Palau i Fabre, Emily Bronte i Jacques Prévert. I pel que fa al patrimoni tradicional, que la cantant mai descuida, apuntem dos títols: “L’arbret vora el camí”, un terme yiddish que sempre l’ha acompanyat”, i el nostradíssim i encertadament recuperat “Rossinyol”.

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.