Auia – Racanya

01/07/2019 - Ferran Riera
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
Rascanya_Auia_Portada
Racanya
Auia
Microscopi 2018
Valoración: 3/5

Auia es una de las muchas maneras que se utilizan en el País Valenciano para denominar el término agua, i también es el título que ha escogido para su nuevo disco el grupo Rascanya, que igualmente toma su nombre del medio acuático, ya que así se llama una de las ocho acequias reales del río Túria. Pero esto no quiere decir que la formación consagre sus composiciones al agua dulce, ya que cuatro de las canciones que integran el repertorio del CD (Aigua de mar, Queda mmolt per riure, Buscant silencis y El llarg viatge) hablan de la mar salada, ya sea como escenario o como metáfora, como destino para una tragedia migratoria o como un paisaje para un trayecto hacia lo desconocido.

Rascanya canta a la mar, y también canta a la huerta, a la verbena de san Juan y a las bondades de los pueblos, sin olvidar las justas reivindicaciones sociales exigidas en És el moment. Y todo lo hace llamando al baile, de pareja o colectivo, con valses, rumbas, mazurcas, pasodobles, chotis, habaneras, jotas, chapelloises, foxtrots y círculos circasianos.

Este quinteto que ya ha cumplido una década de existencia está formado por músicos de l’Horta y el Camp de Túria, cuenta con todo un maestro de bailes y hace sonar el acordeón, la dulzaina, el flabiol, la guitarra y el bajo, además de cantar. Y es aquí, en las voces, donde reside su punto más débil. Si el apartado vocal mejorase, la banda ganaría muchospuntos.

(Esta reseña apareció originalmente en lengua catalana en el número 40 de la revista de música y cultura popular Caramella).

“Auia”  és una de les moltes maneres que es fan servir per anomenar el terme “aigua”, i també és el títol que ha escollit per al seu nou disc el grup Rascanya, que també pren la seva denominació del medi aquàtic, ja que aquest és el nom d’una de les vuit sèquies reials del riu Túria. Però això ni vol dir que la formació consagri les seves composicions a l’aigua dolça, ja que quatre de las cançons que integren el repertori del CD –“Aigua de mar”, “Queda molt per riure”, “Buscant silencis” i “El llarg viatge”- parlen de la mar salada, ja sigui com a escenari o com a metàfora, com a destí per a una tragèdia migratòria o com a paisatge per a un trajecte cap al desconegut.

Rascanya canta a la mar, i també li canta a l’horta, a la nit de Sant Joan i a les bondats dels pobles, sense oblidar les justes reivindicacions socials que demana “És el moment”. I tot ho fa cridant al ball, de parella o col·lectiu, amb valsos, rumbes, masurques, pasdobles, xotis, havaneres, jotes, “chapelloises”, foxtrots i cercles circassians.

Aquest quintet que ja ha complert una dècada d’existència està format per músics de l’Horta Nord, l’Horta Oest i Camp de Túria, compta amb tot un mestre de ball i fa sonar l’acordió, la dolçaina, el flabiol, la guitarra i el baix, a més de cantar, I és aquí, en les veus, on resideix el seu punt més feble. Si l’apartat vocal millorés, la banda guanyaria molts punts.

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.