Artizar – Kalakan

17/01/2023 - Diariofolk
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
f_2-kalakan-6163f409f38cd5.32252236
Kalakan
Artizar
Saroia Records/Baga Biga 2021
Valoración: 4/5

Este artículo aparece en primer lugar en castellano, y a continuación en catalán.

Curiosa historia -y muy significativa- la de Kalakan. Creado en Iparralde (País Vasco bajo administración francesa) en 2009 a partir de un dúo de txalapartaris, actualmente ya no queda en el grupo ninguno de sus fundadores. Pero el proyecto fue evolucionando, sobre todo gracias a su contacto con las pianistas Katia y Marielle Labèque, que lo presentaron a Madonna, quien a su vez los incorporó a su gira de 2012, y a partir de aquí su trayectoria experimentó un cambio. Formado por Jamixel Bereau, Xan Errotabehere y Bixente Etchegaray, Kalakan ha optado por lo que ellos mismos denominan “eusko-neo-trad-electro-world”, una complicada etiqueta que sencillamente quiere decir que intentan poner al día su visión del folk vasco.

kalakan portada web

En Arizar dejan patente esta tendencia con la integración de la electrónica a su paleta de colores instrumentales, añadiéndola a la alboka, la flauta, la trompeta, los teclados y las percusiones que ya tocaban habitualmente. Eso sí, el excelente trabajo vocal que practican continúa siendo el principal distintivo del trío, que incluso se pone a prueba con sus interpretaciones a capella.

El repertorio del disco está basado en textos y músicas de la tradición vasca, a los que cabe añadir algunas letras de Fernando Aire Etxart, “Xalbador”, pastor ya fallecido que fue un popular bertsolari de Iparralde, y también algunas aportaciones de Kalakan, sobre todo de Jamixel y sus colaboradores más acostumbrados a la comentada puesta al día. Por otro lado, vale la pena resaltar la inesperada inclusión en el CD del conocido fragmento O fortuna de Carmina Burana, de Carl Orff, cantado en latín, que resiste el trepidante ritmo de la txalaparta. Ahora bien, puestos a destacar un par de temas dignos de ser celebrados, yo me quedaría con Eguzki beria, por su consistencia como pieza bailable, casi discotequera, y en el otro lado del espejo, Maitia nun zira, una delicada y tierna balada.

(Esta reseña fue publicada originalmente en lengua catalana en el número 46 de la revista de música y cultura popular Caramella).

Curiosa història -i prou significativa- la de Kalakan. Creat a Iparralde (País Basc sota administració francesa) al 2009 a partir d’un duet de txalapartaris, actualment ja no queda al grup cap dels seus fundadors. Però el projecte va anar evolucionant, sobretot gràcies al seu contacte amb les pianistes Katia i Marielle Labèque, que els van presentar a Madonna, la qual va incorporar-los a la seva gira del 2012, i a partir d’aquí, la seva trajectòria va donar un tomb. Format actualment per Jamixel Bereau, Xan Errotabehere i Bixente Etchegaray, Kalakan ha optat pel que ells mateixos anomenen “eusko-neo-trad-electro-world”, una enrevessada etiqueta que senzillament vol dir que intenten posar al dia la seva visió del folk basc.

A “Artizar” fan palesa aquesta tendència amb la incorporació de l’electrònica a la seva paleta de colors instrumentals, afegint-la a l’alboka, la flauta, la trompeta, els teclats i les percussions que ja tocaven habitualment. Això sí, l’excel·lent treball vocal que practiquen continua sent el principal distintiu del trio, que fins i tot es posa a prova amb interpretacions a capella.

El repertori del disc està basat en textos i músiques de la tradició basca, a les que cal afegir algunes lletres de Fernando Aire Etxart, “Xalbador”, pastor ja trespassat que va ser un popular bertsolari d’Iparralde, i també algunes aportacions de Kalakan, sobretot de Jamixel, i els seus col·laboradors més avesats en la comentada posada al dia. D’altra banda, paga la pena destacar la inesperada inclusió al CD del conegut fragment “O fortuna” de “Carmina Burana”, de Carl Orff, cantada en llatí, que resisteix el trepidant ritme de la txalaparta. Ara bé, posats a esmentar un parell de temes dignes de ser celebrats, jo em quedaria amb “Eguzki beria”, per la seva consistència com a peça ballable, gairebé discotequera, i, a l’altra banda del mirall, “Maitia nun zira”, una delicada i tendre balada.

Etiquetas:
 

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.