20 anys de vacances /20 cançons – Ovidi Montllor

27/02/2017 - Ferran Riera
Vota
Comentarios: 0 Imprimir
ovidi montllor (Copiar)
Ovidi Montllor
20 anys de vacances /20 cançons
Picap 2015
Valoración: 0/5

Nueva edición de un recopilatorio del desaparecido Ovidi Montllor (1942-1995). En este caso, supongo que motivado por la conmemoración del vigésimo aniversario de su llorada muerte. El disco recoge una veintena de las composiciones más significativas del cantautor alcoyano –Homenatge a Teresa, Perquè vull (Porque quiero), La fera ferotge (La fiera feroz), La samarreta (La camiseta), Va com va…-, escogidas entre tres de sus álbumes, A Alcoy, A l’Olympia y De manars i garrotades (De órdenes y garrotazos), además  de una única muestra del trabajo dedicado a Joan Salvat-Papasseit, el poema L’ofici que més m’agrada.

Se me escapan las causas y los objetivos de tal selección, pero bienvenida sea, ya que una colección de canciones de Ovidi siempre es un regalo para los sentimientos y la memoria. Otra cosa es la ausencia de créditos que impide saber las autorías de las letras y las músicas, así  como de los nombres de los instrumentistas que intervienen en las interpretaciones. Menos mal, eso sí, que los textos sí que aparecen en el cuaderno que acompaña el CD.

(Esta reseña apareció originalmente en lengua catalana en el número 36 de la revista de música y cultura popular Caramella.)

Nova edició d’un recopilatori del malaguanyat Ovidi Montllor (1942/1997). En aquest cas, suposem que motivat per la commemoració del vintè aniversari de la seva mort. El disc recul una vintena de les composicions més significatives del cantautor alcoià –“Homenatge a Teresa”, “Perquè vull”, “La fera ferotge”, “La samarreta”, “Va com va”…- , triades entre tres del seus àlbums, “A Alcoi”, “A l’Olympia” i “De manars i garrotades”, a mes d’un sola mostra del treball dedicat a Joan Salvat-Papassaeit, el poema “L’ofici que més agrada”. Se’ns escapem les causes i els objectius de tal selecció, però benvinguda sigui, ja que una col·leció de cançons de l’Ovidi sempre és un regal pels sentiments i la memòria. Una alra cosa és la manca de crèdìts que impediex saber les autories de les lletres i les músiques i els instrumentistes que intervenen a les interpretacions. Menys mal, això sí, que les lletres sí que hi són.

Deja tu comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.